La usurpació d'identitat és molt freqüent. És quan una persona es fa passar per tu a les xarxes socials. Et poden agafar les fotos que hi tens al teu perfil i penjar-les a un altre, perjudicant-te perquè pot agregar a amics o familiars teus i els poden insultar, maltractar... La solució és no donar dades personals a desconeguts i menys tenir-les als nostre perfils de les xarxes socials.
La web cam: molta gent té instal·lada una webcam a l'ordenador o hi ve incorporada, lo dolent es que hi ha informàtics (hackers) que saben com fer-ho per veure't sense que la tenguis activada, així que et poden veure en qualsevol moment, facis el que facis. Per això és important desconnectar la webcam o en el cas que vengui incorporada amb l'ordenador posar-hi un paper al davant.
També pot passar que els hackers t'agafin el nombre de conta del banc, la contrasenya del facebook/twitter...
Un altre perill és el vici. A Internet hi ha moltes xarxes socials i jocs que et poden viciar, fent que no puguis deixar d'emprar-ho i deixis de banda activitats més importants.
Els virus: moltes pàgines webs poden contenir virus que es poden traspassar al teu ordenador, fent que et surti molts anuncis i pàgines no desitjades.
Els virus són un malware, un tipus de software, que té com a objectiu infiltrar-se o danyar l'ordenador sense el consentiment de l'usuari. El que poden provocar els virus és el reemplaçament d' arxius per uns altres, l'eliminació de dades de l'ordenador, la alentiment de l'ordenador o simplement provocar que s'obrin pàgines d'Internet violentes o no desitjades. El procés d'infecció és el següent: s'executa un programa que està infectat, sense coneixement de l'usuari. El codi del virus queda a la memòria RAM encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. A partir d'aquí el virus agafa el control dels serveis del sistema operatiu i infectant els arxius de l'ordenador. Finalment el codi del virus s'afegeix al codi del programa infectat i es queda al disc.
Hi ha dos tipus per reduir els riscos de virus: actius i passius.
Hi ha dos tipus d'actius: antivirus i filtres de fitxers. Els antivirus són programes que intenten descobrir els rastres que ha deixat un malware, per a detectar-lo i eliminar-lo. Els filtres de fitxers consisteix en generar filtres de fitxers si l'ordenador està connectat a una xarxa.
Per altre banda, hi ha varies maneres de reduir els riscos de forma passiva: No introduir mitjans d'emmagatzematge que puguin infectar-se, no instal·lar softwares pirates, no obrir missatges de direccions desconegudes ni acceptar e-mails, informar-se i emprar sistemes operatius segurs i no obrir documents sense mirar el tipus d'arxiu que es.
Els tipus de virus més importants són els anomenats cucs, trojans i keylogger. Els cucs es registren quan s'inicia el sistema operatiu ocupant la memòria i alentint l'ordinador. Es replica sense coneixement de l'usuari i es distribueix. Els troians són els més perillosos perquè no hi ha moltes maneres d'eliminar-lo. Aquests es fan passar com contingut innocent, com fons d'escriptori, jocs...

